Aquest dimarts 1 de novembre tres valents de la nostra penya i tres valents de la Micki Albert, que van ser els que ho van proposar, ens vam proposar un repte. Pujar desde l'esglèsia de Galligans fins al santuari dels Angels caminant. Tot va començar per una antiga promesa de la Penya Miki Albert que aquest any per diversos motius encara no havien trobat el moment de cumplir-la. Van contactar amb nosaltres i aprofitant que dimarts era festiu i que feia bon temps vam preparar les motxilles i vinga, que el camí fa pujada.
Per la nostra penya tot va començar a les 7:30 del matí. Tres membres de la nostra penya, el president Antoni Valldeperes i els vocals Eva i David, van sortir de Sant Feliu direcció Girona. No cal dir que a les nostres vestimentes predominava el color vermell identificatiu del nostre equip. Un cop arribats a la ciutat vam fer un café per agafar forces i a les 9:00 ens vam reunir amb tres amics de la Miki Albert, el president Jose Antonio, Raquel i Javi. Va ser una caminata força dura la veritat, alguns anàvem enganyats en la distància que fariem a peu, però va ser una jornada molt maca on vam poder intercanviar impressions sobre futbol i sobre els magnífics paissatges que vam gaudir, com aquesta imatge de Girona:
Durant el camí de pujada vam fer la parada obligatòria que tota excursió requereix: l'entrepà:
Poc després el nostre president va trobar temps per decorar el camí amb els nostres colors.....:
Finalment i després de 3 hores vam aconseguir el primer dels objectius, arribar al santuari dels Angels on la majoria portavem cara d'haver arribat amb l'oxígen just:
Com no podia ser d'una altra manera vam entrar al bar a fer les cervesetes de rigor i desprès vam accedir al santuari on cada penya va col·locar una espelma a la Verge. Després d'algunes bromes de trucar un taxi perquè ens baixés a Girona, vam començar la tornada, amb cansanci a les cames però contents per haver superat el repte, un repte molt maco que esperem repetir cada any i que s'acabi convertint en una tradició, una espècie de jornada de germanor entre les penyes del Girona.
A les 15:30 estàvem de tornada a la ciutat i ja cadascú va anar cap a casa, a preparar una bona galleda d'aigua calenta amb sal per uns peus que van arribar força castigats.
Lamentem profundament haver fet una entrada al blog tant llarga, però una excursió de 6 hores s'ho mereix no???
AMUNT GIRONA!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario