Montilivi ha d'empènyer
Futbol. 2a A. Els presidents de les penyes del Girona es mostren resignats davant el fracàs de cada una de les activitats que han fet per fomentar l'animació a l'estadi. Tot i això, comprenen que amb la situació de l'equip, les grades han de fer goig
Notícies relacionades
Notícies de ...
“Montilivi és un camp fred, la gent no anima i fins i tot molesten les banderes, els bombos o els càntics que fem per esperonar els jugadors.” Segurament aquesta premissa és una de les poques coincidències que es troben entre els integrants de les diferents penyes del Girona. I és que les ganes d'animar d'uns topen amb la passivitat d'altres que s'arriben a l'estadi de Montilivi purament a veure futbol. No per això, les penyes i l'àrea social del Girona tiren la tovallola en la recerca de fórmules per omplir l'estadi gironí.
L'ascens, una injecció
Des de l'ascens del Girona, l'estiu del 2008, la massa social del club gironí s'ha vist augmentada amb escreix. Després d'uns quants anys en l'ostracisme de les categories inferiors del futbol, l'atractiu de la segona divisió A va despertar en l'aficionat gironí el costum d'anar a Montilivi a veure futbol: “És una realitat que hem crescut com a club i en l'apartat d'animació, però ara que no estem tan bé és quan s'ha d'animar més”, explica el president de la Penya Blanc-i-vermella. Tot i la desesperació que viuen els penyistes pel fet que el camp del Girona no s'animi amb regularitat durant el matx, tenen clar que per salvar l'equip d'aquesta situació els aficionats han d'empènyer fins a on la plantilla gironina no arribi. La pèrdua d'afluència a l'estadi gironí coincideix amb el mal moment de joc i la pobra dinàmica de resultats dels gironins, cosa que denota una certa mancança o falta de pertinença i convenciment vers el club: “La idea del Tots Som Girona s'ha fet de pressa. Abans s'havia d'apuntalar el futbol i créixer al voltant d'això, veure que aquestes coses es fan malament desanima”, diu el president de la Penya Micki Albert.
El mèrit d'animar
“Organitzem castells humans, participem en diferents campanyes que s'engeguen des del club, intentem captar gent de fora de Girona... més coses no podem fer”, explica el president de la Penya Guíxols-Costa Brava. El fet d'organitzar un grup de gent, quan els resultats no acompanyen i quan la crisi colpeja la butxaca, no ha de ser gens fàcil: “Ens reunim amb l'àrea social del club cada quinze dies i proposem activitats constantment, però ja se'ns acaben les idees... Ens fa cosa portar el bombo o posar-nos drets en certs moments del partit!”, diu el president de la Penya Immortal. I és que la cultura catalana en els diversos recintes esportius no fa que a Montilivi s'hi visqui una excepció fora del normal.
En vista de la resignació dels presidents de les quatre penyes més actives del Girona, només cal esperar el ressorgir de l'equip per tornar a esperonar la massa social gironina, que de ben segur està desanimada amb els resultats i les accions, sempre objecte de debat, d'alguns dels directius de l'entitat.
L'optimisme, però, està present entre els quatre presidents pel que fa a l'aspecte esportiu, ja que tots creuen que els de Josu Uribe salvaran la categoria tot i que anteposen el rendiment dels fitxatges d'hivern com a aspecte clau: “Si tinguéssim dubtes no aniríem a animar.”
És molt complicat animar a l'estadi de Montilivi. La gent és freda. Molesten fins i tot els bombos!
Pepe Sierra
Penya Immortal
És evident que hem millorat amb els anys però en temps difícils té més mèrit animar el Girona
Joan Carles Fraixino
Penya Blanc-i-vermella
Hem intentat canviar l'actitud de l'aficionat a Montilivi però tot molesta i ja no sabem què fer
Toni Valldeperas
Penya Micki Albert
El tarannà de la gent és tranquil. Intentem realitzar activitats per captar més gent de fora
José Antonio Muñoz
Penya Guíxols-Costa Brava
Activitats i desplaçaments
Els nuclis més actius de les penyes del Girona mouen cel i terra per poder anar a tots els desplaçaments de l'equip arreu del territori estatal. La comunió amb el club pel que fa a l'organització d'autobusos ha estat un aspecte clau per poder mobilitzar centenars de persones a diferents llocs: “Creiem que la feina del club amb l'organització dels autocars és satisfactòria”, expliquen a la Penya Blanc-i-vermella. Una de les penyes més antigues –l'any que ve celebrarà els vint anys– és la penya Immortal. A més de la seva antiguitat, és la que més socis aglutina (80): “Organitzem actes sempre que podem; trobades amb penyes d'altres equips, dinars de germanor, etc.”, diu Pepe Sierra, el president de la Immortal. La Penya Guíxols-Costa Brava també realitza castells humans i secunda campanyes llançades pel club com per exemple la recollida de joguets que va propulsar el club en dates nadalenques. A més, la Penya Blanc-i-vermella també organitza desplaçaments entre els equips del futbol base –sobretot el juvenil– ja que molts dels pares formen part de la penya.
Publicat a
- El Punt Avui. Comarques Gironines 28-01-2012 Pàgina 5
No hay comentarios:
Publicar un comentario